dilluns, 20 d’agost de 2012


RUTA DELS 5 PAÏSOS 2012

ITÀLIA, SUÏSSA, FRANÇA, ANDORRA i CATALUNYA.

1.-Sortida des de Piera. (25-7) Amb el Carrilet fins a Barcelona, i ruta turística per la capital fins a l' hora d'embarcar.

2.- Arribada a Gènova en vaixell (26-7) i comença la ruta de les 3 G's (Gènova, Ginebra, Grenoble), i avall va que fa baixada......fins Andorra.
3.- Nit a La Seu, i cap a casa: P I E R A, (07-08) no sense abans veure les muntanyes de Montserrat, objectiu final de totes les rutes.
Resumit en aquests 3 punts sembla fàcil, hi ho és, després de 7 h diàries i 1.400kms (poc més o menys). Obert sempre a badar amb tot el que trobo pel camí: persones, paisatges, arquitectura....sense planificar res i guiat només per instint i intuició.



25 de juliol 2012
Sortint del Bar del Ramón a Piera, després de fer el café
i la tertúlia de cada matí.




La Gandula a punt. Les fulles a terra ja presagien un estiu
sec i calurós.
Abans de sortir cap a Gènova, pais del sr. Colón(amb permís de Tarroja de Segarra que tenen documentat que era d' allà) i fent el turista per Barcelona
Plaça Real....abraçada al fanal d' en Gaudí.-

Palau de la Generalitat, fotografia legal....el mosso d' esquadra
 em va donar autorització i va agraïr que li hagués demanat...




La catedral de Barcelona. Els turistes que se la miraven
es van pensar que era un d'ells.
Embarcant. Entre mig de motos de gran cilindrada la Gandula
......no desentonava gaire!

Luciano Raggi. Un genovés autèntic i de gran vitalitat!
Una trobada carregada de simpatia després del passo del Giovi
cámí d' Alessandria.

Alessandria. El nom de Piera és el primer que vaig veure a l' entrar a la ciutat.
Que menys que una foto amb la sra. Piera.
Església d' Alessandria. Com el romànic no hi ha res.....!
Vall d' Aosta. Tots els ceps són "parres" que es conreuen als
vessants de les muntanyes. La plana és exclusiva pel panís.
Aosta....hi vaig passar ràpid i amb la intenció de començar el
més aviat possible la pujada al Gran San Bernardo.
Parada i fonda a mig camí. Tot tipus de persones s' aturen a la
Paninoteca del Mauro. Personatge peculiar, turistes de luxe, de batalla
treballadors...... per escoltar, mirar i reposar.
Al fons de la vall 3 cavalls, 3 genets i un poltre que els segueix.
Al matí següent ens vam saludar de lluny quan tots plegats
iniciavem el descens.
L' escut de Piera....vigilant. 
Sembla que la carretera s' acabi allà a dalt. NO, 5 km més quasi al 8%.
Natura aparentment salvatge, al centre d' Europa.
a 50 mts del cim del Gran San Bernardo.
Matí fred. Neu al fons. Muntanyes imponents.
Dia exhuberant, dels que es recorden per sempre.
Alberg Italià, al cim. Zuppa a la valdostana  i vi de la vall d' Aosta
per sopar; refot això va arrodonir el dia d' ahir: sol, fred, vent, pluja,
colors, pedres........ bellesa efímera?. No, no....és allà des de fa segles.
Gent d muntanya d'ara amb elsneguits de sempre. Que per molts anys!

Encara a Itàlia.-
Ja a Suïssa, i a punt pel descens. L' exèrcit suis de maniobres. Pensava que no hi jugàven aquests
a guerra?
D' aquí a uns instants el Gran San Bernardo serà història. Per a mi, és clar!.
(no m'hi veig tornant a pujar-lo amb La Gandula)
Martigny, amb el seu castell i les vinyes enfilades a les muntanyes.
Tot silenci, ordre, tranquilitat........llàstima del vent.
Ja tinc el llac Leman a tocar.
Evian les Bains. L' aigua Evian surt d' aqui des de temps immerial.
Edifici del museu.- Poble turístic però viu.
Ginebra al fons
Ginebra al clatell. Foto típica de turista.
Què menys, no?
Coll del Mont dels Jueus. La sortida de Ginebra, caòtica. Això va ser
una oasis en la ruta de la tarda.
Venècia?, no, ANNECY.
Annecy. Tot i ser lloc turístic, no us el perdeu si
hi esteu a prop.
Aix-les Bains (el llac i el camí de ronda fins a Chambéry un luxe!)
A cada pal una gavina.
Després de Chambéry, 16 km més de carril bici per entre vinyes
i camps. Massa bucòlic tot plegat...això va fer que no trobes res obert per dinar.
També té el seu encant fer-ho en una benzinera al costat de la regadora i la galleda.
Coll petit per començar el dia, amb el peu a primer terme demanant pas.
Montpeller. Em crida l' atenció la PLACA.
LA PLACA. El rei Jacques I o Jaumes; poc els importa el nom.
De Catalunya ni en parla.
Lluís XIV i el chateau de l' eau.
A Montpeller després de més de 70 anys de tallar el bacallà
encara els hi agrada aquest rei.-
Montpeller i l' Arc del Triomf també del rei Lluís
Mirepoix, arribant al pais Càtar.
Plaça porxada sense arcades de pedra. Tot és fusta.
Mirepoix. Dia de festa; res que no es vegi a qualsevol vila o poble de Catalunya,
excepte l' entorn de la plaça, certament molt diferent al que tenim a casa.
LES MAGES (Hotel Le Clos des Arts)
Lleidetans exercint de catalans. Gent autèntica.
Treballen des de fa 9 mesos a la planta de reclicatge i la seva
ampliació que està fent Ros Roca. No fa gens ni mica de pudor
a l' exterior, com l' Ecoparc d' Hostalets, uffffff....
Carcasona. M' hi vaig estar una estona escoltant i mirant als turistes.
No vaig entrar a la fortalesa aquesta vegada; massa gent......
PORT D' ENVALIRA. Fins aquí sense veure el sol.

Port d' Envalira. Aquests dos gossos feien anar de corcoll
al ramat de vaques (unes amb mamelles, altres amb picarols).
Envalira, encara amb vent fred. En moments la temperatura
va fer un canvi. L' aire calent ja anuncia el Pla d' Urgell i l' olla
a pressió del  mig del 4rt País.















Ja la veig: MONTSERRAT al fons.
foto de Juanjo que em va venir a rebre en bici a Prats de Rei.
Passat Vallbona: fa pujada, però ni es nota. Piera a tocar
 (Foto de Guifre)
PIERA, PIERA, PIERA.-


</
PIERA, PIERA, PIERA, prou per aquest any.
Salut, humor i pedals.!